Distància: 57 kms
Desnivell: 800 mts
Temps: No disposo de dades però, sense comptar parades diverses (esmorzar, Coves, dinar...) hi devíem dedicar bén bé unes 5 hores.
Vam sortir d'hora de Collsuspina, encara mig emboirat i ens vam endinsar en un camí preciós que ens portà a les Coves del Toll (poblat neolític). Per una estona vam fer el "troglodita".
De moment el dia "aguantava" bé i poc a poc anava pujant la temperatura.
Després d'esmorzar a Moià continuem cap a Calders seguint a trams el Camí ral Vic - Manresa. Passem pel "llac" de Vilagonella. La calor comença a apretar.
Arribem a Navarcles i al monestir de Sant Benet de Bages. Abans fem una parada a l'Abadia del Pont Vell, decorat amb motius motards, per a dinar. Just quan volem sortir ens sorprèn la primera tempesta del dia. Quin goig aquesta pluja tan esperada! Esperem pacientment que pari i enfilem el camí vora el Llobregat.
Al cap de poc de sortir de Sant Benet de Bages torna a ploure i ens hem de protegir. El camí segueix vora el Llobregat i els seus "Tres salts". Ens apropem a la "casa de les tines", unes construccions del segle XVIII-XIX fetes de pedra i morter de calç, impermeabilitzades amb rajoles envernissades.
Als boscos del voltant són encara ben visibles els efectes dels incendis d'aquests darrers anys.
Ens enfilem per passar per Viladordis i el Santuari de la Salut.
Just davant hi ha un camp, ara abandonat, on hi havia hagut abans un camp de futbol rústic (molt). De petit, quan vivia a Manresa, fèiem una bona caminada fins aquí per poder jugar a futbol.
La pluja ens sorprèn de nou entre el Pont de Vilomara i St Vicenç de Castellet i ja no ens abandonarà. A l'entrada de Sant Vicenç plou amb ganes i quedem xops com grives.
Sort que una bona amiga, l'Ester, ens espera i ens ofereix casa seva per refer-nos i dormir a l'espera de l'endemà.
