Després de tres estius amb una pandèmia pel mig retrobem la sensació de viatjar en bici amb la colla. Encara que només siguin tres dies.
Enguany ens hem proposat anar a prop, des de Vic a Vilafranca. Cal ser prudents i, si tot va bé, l'any vinent ja en farem una de llarga i més lluny. Uns de la colla ens han portat fins al recinte del Sucre, on començarem la ruta, i després se n'han anat cap a casa. A partir d'aquí les nostres cames seran el motor. O això ens pensàvem... però no avancem esdeveniments.
A mi em fa una il·lusió especial començar aquí perquè, d'alguna manera, connectaré els meus orígens vigatans amb els meus sentiments vilafranquins. Per això, amb permís de la colla, després de la foto obligada a la plaça de Vic els obligo a passar pel carrer on vaig néixer, el carrer Virrei Avilés. Sí, un virrei de trista memòria, jo llavors no ho coneixia, i no fa gaire vaig saber que s'havia intentat canviar el nom del carrer pel de Primer d'Octubre però sense èxit (ho vaig explicar al meu blog Rapsòdia).
 |
| Aquí em teniu davant de la casa on vaig neíxer fa... seixanta-un anys!! |